Tota una vida

Va veure els primers raigs de sol en un dia com avui. Aleshores el món no era com el coneixem. No existien les preses i la vida transcorria lentament. La mare el sostenia en braços, reposant en un enorme llit amb llençols de fil adornat amb bonics brodats. Duia una camisa de dormir de puntes i una bata de seda com la que duien les dames importants. Des de l'habitació es podia sentir el trafec del carrer, els cavalls tirant dels carruatges, els nens jugant.
Al patí del darrere, les noies s'afanyaven a rentar la roba en un gran safreig. Feia olor de coco, del sabó que venia de la fàbrica de la família. Sabó de coco. Mentre feinejaven, cantaven cançons que havien sentit a la ràdio i somiaven despertes en el dia de festa, el vestit que es possarien per anar a passejar, en el ball de dissabte a la tarda, en el jove que es creuaven cada matí al anar a recollir la llet a la lleteria. Ara hi havia un nen a la casa i estaven contentes, i cantaven i reien.

Amb els anys els carruatges van ser substituïts per automòvils i va arrivar el tràmvia. La ciutat es va anar fent més gran, la vida va anar canviant. Els dies es van anar succeínt un rere l'altre. L'escola, els amics, les àvies, la fàbrica de sabó, el pare...No va ser a temps de despedir-se. El van fer anar a buscar a la fàbrica però ja era tard. Tenia 19 anys i es va fer carrec de la família. Aleshores va arribar la guerra, i va marxar a les muntanyes esperant que les coses es calmessin i l'amenaça desapareguès. Van passar els mesos, i va tornar a la ciutat. I aleshores va vindre la feina al govern militar, i la nena de les llargues trenes que vivia al carrer del parque. La mateixa que uns anys desprès faria que saltés d'un tramvia en marxa per convidar-la a passejar. La mà càlida que avui li sosté la mà, que li acarona les galtes fent que els ulls li espurnejin d'alegría.

L'avi tendre, carinyós i força cascarrabies, amb els seus papers apilats a les cadires, les preses de xocolata, els recordatoris escrits a les parets, les corbates retallades (creant la seva pròpia moda). L'avi escrivint amb la vella màquina d'escriure, arreglant-se els cabells d'amagat, rondinant per què el telèfon no para de sonar.
L'avi bufant 90 espelmes d'un pastís d'aniversari. 90 espelmes enceses per tots els seus nets. 90 espelmes que són tota una vida...