Les primeres línies, els primers posts, es van obrir pas entre un embolic d'emocions sorgides d'un petit daltabaix emocional.
Les primeres línies, s'escrivien en nits fosques en les que la tristesa allunyava els somnis dolços i em torturava amb vigílies eternes que s'allargaven fins que sortia el sol.
Les meves il.lusions s'havien tornat a estampar contra la mateixa paret, un altre vegada. S'havia acabat el joc i jo havia tornat a perdre, o a guanyar, per què en aquests assumptes és difícil decidir qui guanya o qui perd. S'havien acabat els somnis, i només quedaven els trossos trencats d'allò que podia haver estat i ja no seria.
M'havia tornat a quedar sola. Sola amb la ràbia instal.lada a l'estòmac, amb paraules silenciades que lluitaven per sortir, amb totes les il.lusions esteses per terra. Estava sola en nits fosques i fredes amb les llàgrimes rodant galtes avall.
Però enmig de la foscor vaig veure que no estava tan sola. La fràgil i tendre llum d'una bombolleta va començar a esquinçar la foscor i la seva claror es reflexava a les llunes de Miranda, des d'on arrivaven precioses històries de princeses i de dracs. I de sobte va començar a arrivar llum de tot arreu, del charquito de Vafalungo, del rinconcito de Itzara, de l'envoleé de la fada, la tímida llum dels matins que neixen cada dia amb el despertar de la shadow...i de tants altres llocs.
I la foscor es va il.luminar com un cel estelat.
14 comentaris:
Simplement et vull dir que estic contenta d'haver contribuït a donar-te una miqueta d'aquesta llum. Està tothom una mica melancònic... Tant de bo que només sigui la primavera! Molts ànims. Un petó ben gran.
Compta amb mi pel que calgui, guapa! No m'has posat al teu llistat,,, snif,,, snif,,,
Petons
ostres, ahir vaig tenir la sensació de viure exactament el mateix que tu descrius en aquest text,
ho has plasmat a la perfecció, moltes felicitats!
Una abraçada musical
Pere
Ja fa temps que el duïa de cap aquest post, però encara no estava llesta.
Ara comença a haver-hi molta més llum i molta més companyia.
Els teus contes, fada, han estat part d'aquesta llum. Moltes gràcies.
Shadow....quin despiste! Però ja està del tot solucionat. Les meves disculpes. I el meu desig que per a tu també arribi la llum.
Pere, benvingut a aquest raconet i gràcies per la teva felicitació. S'agraeix d'algú que escriu de la manera en que ho fas tu.
Ets un sol, guapa! No passava res, cap problema. Un petonet
la llum de les petites coses!
tu sí que ens il·lumines! :)
Quina il·lusió haver pogut posar ni que sigui un minúscul gra de sorra per a que aquesta llum t'il·lumini per a que puguis brillar en tota la teva esplendor. Petons!
Nimue, Vafalungo,
Igual que el sol, que amb la seva llum fa que la lluna es vesteixi de plata...així heu estat vosaltres.
Amb les vostres paraules, amb les vostres històries, heu abraçat les hores més soles. Quan algú dóna llum, rep a canvi molta més llum.
Un petonet
Marta,
és exactament això...les petites coses.
Benvinguda!
quines coses més boniques que dius! :)
a seguir gaudint de les histories i de les paraules que ens alegren els dies grisos!
Una abraçada*
nenaaa!!! que se n'ha fet de tu? fa molts dies que no actualitzes! va tot bé? petonets
Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the TV Digital, I hope you enjoy. The address is http://tv-digital-brasil.blogspot.com. A hug.
On ets, noia? Fa patir no saber res de tu des de fa tants dies!
Petons
Publica un comentari