Madrid

El viatge va començar amb la cua dels controls de seguretat. Seguint les indicacions d'una "petita dictadora", ens vam col.locar en fila india, amb el DNI i la targeta d'embarque a la mà. Vam buidar el contingut de les butxaques en unes grans safates on també hi vam deixar bosses, cinturons i sabates, però tot i així no vam poder evitar que ens sotmetessin a un petit cacheo. Mentre ens sometiem a aquesta petita intromissió a la nostra intromissió ens preguntàvem perquè dimonis no havien apostat per l'AVE. Però qui ho anava a dir que finalment arrivaria a BCN, oi?
Un vol de 50 minuts i ja estem a Madrid.

Ens dirigim al barri de Malasaña, en un carrer proper a Fuencarral, un dels carrers més comercials de la ciutat. Em sorprén de veure-hi tanta activitat. El record que guardava d'aquest carrer era el de la pensió on ens vam hospedar en el viatge de final de curs de 3er de BUP. Res a veure. Tenim llogat un àtic moníssim en el qual organitzem un petit sopar d'auto-benvinguda abans de marxar cap al teatre.

Arrivem al teatre amb el coet al cul, per variar. Apaguen els llums i comença l'espectacle! Cançons que ens transporten als anys 80, al pati de l'escola, a l'autocar del cole, coreografies que ens conviden a moure, que ens fan morir de ganes de saltar a l'escenari. Una història teixida amb les cançons de la nostra infància. Música, ball, llum...impressionant! El viatge ha començat d'allò més bé. Dissabte passegem per la ciutat, Fuencarral, Serrano, Sol....unas tapes a la Plaza Mayor, una sorpresa a la Puerta de Alcalá, un sopar en un restaurant chic i unes copes. I sense gairebé adonar-nos arriba diumenge. Decidim fer un tomb amb el bus turístic, fer de guiris com cal i acabar dinant unes tapes al Retiro. Per rematar-ho, aprofitem que fa un dia de primavera per disfrutar del sol estirades a la gespa del parc. Unes poques hores desprès aterrarem a Barcelona, tornarem a la realitat partint, ben bé, des del quilòmetre O.