Un tresor

Fa anys, quan encara anava a l'escola, la meva mare em va deixar un petit regal a l'escriptori. Estava passant una temporada difícil, complicada i estressant. Quan més m'esforçava per a aconseguir alguna cosa, més inabastable es mostrava. Estava cansada, i tenia la sensació que les coses mai em sortirien bé. Potser era el moment de rendir-se, d'acceptar que l'éxit era per als altres, i que jo havia de ressignar-me i quedar-me mirant des de fora.

Però aquell regal ho va canviar tot. No eren més que unes senzilles paraules, com una mena d'encanteri que podia repetir-se una vegada i un altre com si es tractés d'un d'aquells mantres que es pronuncien en veu baixa. Unes paraules que avui vull compartir amb vosaltres que busqueu respostes, que busqueu prínceps i princeses, que desitgeu somieu i lluiteu, que caieu i us torneu aixecar, que cada dia construiu un avui millor que l'ahir.

El tesoro
Si buscas el tesoro y lo
encuentras facilito, es un pobre tesoro.
Si renuncias a encontrarlo porque está
muy profundo, no
mereces el tesoro.
Si lo buscas con amor y sacrificio,
tu esfuerzo es oro,
aunque no
encuentres el tesoro.
(Gonzalo Arango)